Conclusions generals, perspectives de futur i agraïments

Hem constatat –per l’elevat índex de participació en l’esdeveniment– un àmbit empresarial tecnològic inquiet, viu, actiu, amb ganes de participar i saber de l’àmbit educatiu i de les seves necessitats. Per la seva banda, hem vist un àmbit educatiu que està també molt receptiu a totes aquelles novetats tecnològiques que puguin permetre augmentar el rendiment i l’aprenentatge acadèmic. Creiem que en aquest sentit, l’ITworldEdu s’ha consolidat ja com l’esdeveniment que permet ser el punt de trobada per a l’excel·lència de la tecnologia educativa i la promoció econòmica

Hem comprovat que l’àmbit educatiu se l’ha de considerar també com un sector productiu i econòmic emergent ja que suposa i suposarà un motor de negoci i de canvis importants que van des del propi sector tecnològic, fins a l’energètic, passant per l’editorial. Tot i trobar-nos en aquests moments en una situació econòmica delicada, l’esdeveniment s’ha pogut portar a terme i això és degut, per damunt de tot, a la convicció del sector empresarial tecnològic, de les administracions i d’institucions privades amb  clara vocació de servei públic que l’educació necessita innovar i no aturar-se, malgrat les dificultats del context i l’entorn de crisi actual.

És cabdal comprendre el moment de transició que està patint l’escola: un procés de canvi tecnològic semblant al pas d’analògic a digital, és a dir, d’una paradigma centrat fonamentalment en l’ensenyament cap a un model que fomenti principalment l’aprenentatge. Un procés que, per damunt de tot, demana paciència, exigeix esforç i necessita grans dosis d’entusiasme, creativitat i il·lusió. Hem comprovat que comencen a emergir nous models de recursos educatius digitals basats en la realitat augmentada, la geolocalització i el treball col·laboratiu que es genera des de les xarxes socials.

Hem constatat que l’Agenda Digital Europea 2020 marca les directrius de les telecomunicacions i és el full de ruta a seguir per administracions i operadores per aconseguir un accés ràpid, intel·ligent, sostenible i integrador a Internet. Hem vist com les xarxes socials actuals democratitzen la participació dels ciutadans i són un recurs altament interessant per generar veritables entorns personals d’aprenentatge i de construcció social del coneixement.

Hem après algunes estratègies d’innovació aplicada que fonamentalment es basen en tenir la capacitat emocional d’escoltar els altres i a un mateix, connectar empàticament amb l’altre i desafiar convencionalismes. Si aquests principis són aplicats amb criteris ètics, l’educació pot canviar. Hem comprovat que el terme “nadius digitals” ens pot confondre. No per haver nascut en un context sociotecnològicament molt ric suposa saber treballar i estudiar automàticament amb entorns digitals. És necessari també orientar i formar l’alumnat en el seu ús.

Hem comprovat també altre cop que la tecnologia, només per si sola pocs canvis metodològics pot produir, ans al contrari, amplifica i produeix molt de soroll a l’aula. Cal acompanyar la innovació pedagògica amb suport de la tecnologia amb canvis més profunds. Canvis que interpel·len el nervi de l’educació i que venen de la mà de la pròpia organització escolar, de la pròpia formació, acompanyament i actualització dels professionals en exercici i, sobretot, dels equips directius i del lideratge que s’exerceix en el centre.

És necessari que els centre educatius disposin d’un pla estratègic TAC-TIC, és a dir, un full de ruta que ve donat per un diagnòstic tecnològic i pedagògic per tal d’incorporar la tecnologia amb èxit.

Hem comprovat també que cal ser valents i prudentment agosarats per experimentar i permetre l’error en tots i cadascuns dels projectes que s’engeguin amb el suport de la tecnologia. Cal que aprenguem de l’error i trobem espais com aquests per compartir experiències, coneixements i encetar complicitats pedagògiques entres escoles, mestres i institucions educatives.

En aquest sentit, creiem que cal avançar cap a l’escola digital de forma ètica, crítica i reflexiva permetent tirar endavant i retrocedir quan calgui, però no deixant pas a cap postura immobilista i/o paralitzant. Tot sembla indicar doncs, que les bones pràctiques són aquelles que permeten que l’alumnat pugui construir, comunicar, connectar, col·laborar i compartir socialment el coneixement, donada l’elevada perícia instrumental de les eines tecnològiques i l’alt nivell de motivació que tenen.

L’escola és un organisme viu, biològic, altament complex i que demana pensament sistèmic per abordar-la. La tecnologia, per la seva banda, és un producte de naturalesa bàsicament tècnica, complicada. Per tant, és important no confondre aspectes que tenen més a veure amb canvis i reptes adaptatius, respecte a qüestions bàsicament tècniques. Creiem que l’escola ara es troba en un repte totalment adaptatiu, de gestió del canvi.

Miquel Àngel Prats